El Buen Gusto

La sèptima entrada te relació amb la anterior, ja que seguim en el Carrer Colon, açò es degut a que vaig a parlar sobre un establiment que es troba en aquest carrer. Aquest lloc es una gelateria, la més coneguda i important de tota la Vila., du molts anys en aquest sector i poc a poc a anat agafant importància, fins a introduir-se en la rutina dels vilers. El Buen Gusto (la gelateria) es troba en la part mes central del carrer, és un local no molt gran, però agafen la part de la vorera per a posar taules i cadires. Cada poc de temps fan reformes i açò ens perjudica als consumidors, ja que cada any munten els preus, no se on arribaran els homes estos.

La majoria de vilers la visitem durant tot el temps que esta obert, ja que nomes obrin uns mesos durant tot l’any, concretament des de San Josep fins a San Miquel, per a nosaltres veure obert el Buen Gusto es una senyal de que arriba l’estiu. Aquesta gelateria li dona vida al carrer, ja que des de que esta oberta la gent es compra el gelaet i desprès passen una estona assentats en un banquet parlant en els seus amics i vent passar als coneguts. Altra gent, la que te més pressupost, s’assenta en les taules, la majoria de gent són persones majors.

A mes dels gelats típics, dels quals podem trobar diferents varietats (jo hem quede sense dubte en la tarrina mitjana de cookis.), pots trobar les begudes més tradicionals de la Vila. Una d’elles i mes típica es el nardo vilero, esta fet amb absenta y granissat de cafè. Desprès esta el canari, que es absenta i granissat de llima. Altre que podem fer amb granissat de llima es la minifalda, que en ves de absenta se li posa ginebra. Per últim esta la lleteta, aquesta es fa amb llet merenga i wiski. Jo sense dubte en quede en la minifalda. Aquestes begudes son típiques del meu poble, a mes en festes tot el mon les pren i les te en les seues penyes. Com també, les colles d’amics queden els fins de setmana per anar al Buen Gusto a fer-se dos nardets.
Per a mi aquest lloc es important, ja que el visite molt a menut en la meua gent i passem estones allí. Com també en festes de Moros i Cristians es una de les parades que fem en els passa carrers. Per altra banda, els meus pares i els seus amics coneixen molt als propietaris del Buen Gusto i es com una casa per a nosaltres.

Pues res, no hi ha molt mes que dir sobre El Buen Gusto, ha quedat que es un lloc que tot el mon visita en la temporada que esta oberta, que tots tenim alguna historieta que contar que ve des de aquesta gelateria i a mes podem trobar algo típic de la Vila en ell.

Així que si alguna vegada veniu a la Vila i esta el Buen Gusto obert anirem a pren-nos unes minifaldetes :P

El Carrer Colon

Aquesta entrada es sobre el carrer més important de la Vila, es pot considerar que és el carrer més cèntric del poble. El Carrer Colon té una gran llargària, però la part mes important i coneguda es troba just al centre de la cuitat, pot ser que per la ubicació del carrer es considera que eixa zona es la més cèntrica del poble.
Aquest carrer quant jo era petita era únicament peatonal i mentres les nostres mares estaven xarrant en el Buen Gusto, nosaltres jugàvem tranquil·lament en el carrer. La veritat es que era molt divertit, ja que desprès del col·legi anaves al Carrer Colon a trobar-te en els teus companys del col·legi o amb altres amics que havies fet dies abans. Cadascun es portava algun joguet i els compartíem.
Però ara tot ha canviat, ja que el carrer es transitable per als vehicles. Els xiquets ara tenen que conformar-se en jugar a la vorera del carrer o dins de establiment. A pesar de açò el carrer segueix sent molt transitat per persones i un lloc habitual per als ciutadans del poble.
En l’època estival els grups de adolescents es concentren en els diferents bancs que hi han, cadascun té un banc establert. Solen passar les vesprades allí assentats o passejant-se d’un banc a altre per a visitar a coneguts. A mes, en aquest carrer es troba la gelateria mes important del poble i la mes visitada en l’època en la que es troba oberta, la gent es compra el gelat i s’ha assenta en algun banquet per a menjar-se’l.
El problema ve quan arriba el hivern, ja que fa molt de fred per a passar llargues estones en un banc, però a pesar de açò ja gent segueix anat però de manera més reduïda.
Per altra banda, dir que aquest carrer també s’utilitza en ocasions per a fer processons o desfiles. Per exemple la processo de Llàgrimes es fa per els carrers que l’envolten i al final arriben al Carrer Colon. També la entra de bandes (de les festes de Moros i Cristians) passa per aquest carrer i a mes es concentra tota la gent festera.

El Carrer Colon, te un problema a l’hora de anar en el teu vehicle, ja que la seva carretera esta feta per adoquins i amb el pas de tants cotxes i en ocasions camions s’ha desnivellat i hi ha alguns forats. Esperem que en alguna ocasió l’ajuntament es decideixen a arreglar la carretera o torna-ho a posar únicament peatonal.

Fins ací aquesta actualització poc interessant, però veia important comentar el Carrer més important, mes que res perquè en ell es viuen molts moments importants de la vida dels vilers.

Malladeta

Bo per ara deixem de costat les festes per una estona, pot ser que torne a fer una entrada relacionada o pot ser que no. Ara tornem a la meua particular ruta turística per La Vila. Avui li ha tocat a la Malladeta, un lloc que poca gent coneix a pesar de viure prop d’ell, ja que fa mil que esta abandonat, per desgracia. Aquest lloc esta situat a les afores del poble en direcció cap a Campello, concretament en el Paradis. Es troba rodejat de platges y forma com una petita muntanya, deixant baix d’ell un xicotet penya-segat, el qual forma una petita cala que poca gent visita, ja que el accés es molt roin i a mes no esta adequada per a fer us d’ella, però es molt bonica.
Des de la part mes alta de la petita muntanya hi ha unes vistes precioses, ja que veus la mar, com trenquen les ones en la caleta y muntanya al mateix temps. Ami m’agrada molt visitar aquesta part del poble en els dies que ix el sol, ja que en dona tranquil·litat i serenitat, dona la sensació de que estigues en un lloc allunyat de la contaminació. A vans no hi havia res construït al seu al voltant, ara han construït moltes urbanitzacions i han refet una part de la carretera, ja no es el mateix.

A mes, damunt de la muntanya hi ha dos construccions arquitectòniques antigues de molt interès històric. La que mes cap endalt esta es una espècie de torrejo, que va construir el Doctor Esquerdo per a estudiar i fer investigacions. Va buscar un lloc tranquil, allunyat del soroi de la ciutat i que l’ajudara a pensar i a concentrar-se. Es un petit torrejo molt auster, que molta gent el confon com amb una torre de vigilància, però no es el cas. Per altra banda, en la part més plana del solar hi ha una casa casi derrocada, però sobre esta hi ha diferents versions sobre qui era el propietari i el per que de la construcció. El cas es que es un espècie de palacete amb estructura i decoració àrab, però no es de l’època, per tant es una representació dels de l’època àrab.

Aquestes dos estructures estan mal conservades, ja que al no ser patrimoni de la comunitat degut a ser propietats privades i no cedides al ajuntament, no poden fer res per a conservar-les.
El lloc natural on es troben serveix per a anar a celebrar la berena del dia de San Blai, on pares i xiquets i gent jove acudeix amb la seua coïa per a celebrar aquest dia i disfrutar de la naturalesa.

Fins ací la ruta fins la Malladeta.

El Desembarc

La quarta entrada és una continuïtat de l’anterior entrada, com vaig comentar en ella. En aquesta entrada ens centrarem mes en el acte més important i significatiu de les festes de la Vila, que els diferencia de totes les altres festes de Moros i Cristians que hi ha en tota la Comunitat Valenciana. Com ja he comentar abans el meu poble es costaner, per tant te la capacitat de representar el desembar moro de la millor manera possible i apropar-se al màxim possible a l’antiguitat. Aquest acte fa uns pocs anys es va proclamar d’Interès Turístic Internacional, com altres festes patronals de diferents localitats de la nostra comunitat. El acte mes important de les festes patronal de la Vila Joiosa es celebra en la nit del dia 27 de Juliol, en aquest cas els cristians tenen el poder del castell de la ciutat i els moros venen a invadir la ciutat per a fer-se en el poder d’ella.
Sobre les 5 de la matinada d’aquest dia les 11 companyies mores abandonen els seus locals de festa per a dirigir-se tots junts amb la companyia de les bandes de musica, que fan mes curt i divertir el viatge cap al port del poble. Poc a poc van arribant les companyies al lloc de partida dels vaixells, molts dels components no embarquen, ja que tenen que ser majors d’edat i a mes no tots tenen la força de voluntat necessària.
En el port es reparteixen entrepans de pernil amb oli i sal, una botelleta d’aigua o cervesa, per a que els fester recomponguin forces per a seguir amb la nit.
Sobre les 6 de la matinada els festers mes valents embarquen en les seues corresponent barques, les quals intenten pareixes a les de l’època. Van acompanyats en tot moment amb persones especialitzades en aquest tema, per si ocorreguera alguna desgracia inesperada. Els acompanyants s’esperen a que la barca ixca del port i desprès es dirigeixen al campament moro que hi ha situat en la platja del centre.
Per altra banda, els cristians abandonen les seues penyes uns minuts mes tard, ja que ells no tenen que dirigir-se al port per que ells no embarquen. El seu trajecte es fins a la platja del centre, on es situa un esplèndid campament cristià. Aquest campament esta molt be condicionat, amb casetes de tela, torres de veles y amb parrilles per a fer carn i embotit. Els cristians passen l’estona d’espera dormint, menjant, tirant trabucs des de vora la mar, parlant amb els companys, en definitiva pesant-ho molt be. El campament moro no te res d’això i en ocasions ni esta separat amb el lloc per als turistes, cosa que dificulta molt la vicio dels l’acte.
Dintre la mar es una festa continua, cada barca amb els seus components tots de la mateixa companyia i per tant companyers indiscutible de les festes, segueix la festa. Tots canten, es riuen, blanden la barca amb molta cura de que no es pege la volta. A mes, hi ha un espectable pirotècnic dins de la mar, intentant representar la lluita de canonades entre moros i cristians. Es molt bonic veure la platja tota il·luminada amb veles i el campament cristià tot decorant com en l’època, com també veure des de la platja els vaixells acompanyats amb elements pirotècnics. Es una experiència molt bonica.
Mes o menys a les 7 de la matinada, quant comença a amaneixer el dia, els cristians s’adintren dins de l’aigua per esperar els moros, al poc de temps els moros comencen a desembarcar, no massa llunt de la vora de la mar.
Els dos bandos es troben dins de la mar, el dia amaneixent, Santa Marta apareix d’un vaixell il·luminada, veure que tot a eixit be, el Rei Cristià esperant per a donar el seu discurs, el Rei Moro dirigint-se amb una barqueta a la vora de la mar per a aconseguir el seu castell.
Dins de l’aigua s’intenta representar una batalla però sense fer mal, tots ens coneixem i els cristians vam buscant als seus amics moros que han desembarcat per a clavar-los dins de l’aigua o revocar-los per l’arena. Es molt divertit i entretingut, en eixos moments tot el mon oblida els seus problemes i es dedica a divertir-se i a disfrutar del moment que duem tant de temps esperant.
El problema ve ara, ix de l’aigua en el fred que fa, per que a pesar de ser finals de Juliol casi a les 8 del mati fa fred eixir de l’aigua tota banyada i muntar la costera interminable. Ara si que venen els valents, jajaja, els que es queden tots banyats a veure com el Rei Moro li lleva el castell al cristià. Jo no soc una d’eixes, amb els 19 anys que tinc i cap he faltat a les festes sempre he eixit mai he vist l’acte que hi ha desprès de desembarcar. Quant era petita per que en dormia i anava a casa a dormir, de mes major per que mon anàvem a la penya a fer-nos el xocolate en tonya, desprès quant encara tenia els 18 anys per que a pesar de que no desembarcarà en clavava a l’aigua i ara... desprès de pesar-me casi dos hores damunt d la barca, que arriba un moment que es dorms, passant mes fred que en hivern, tirat a l’aigua(que esta calenteta) ix d’ella i ves-te’n a veure el acte? Ho senc estic massa cansada i tinc massa fred per a vore’l jajaja així que poc puc contar-vos.

Doncs res, aquest es el acte mes conegut de les festes de la Vila. Per als vilers moros es molt important complir els 18 anys, ja que suposa que pots viure el desembar des de dins. Jo soc una d’elles, vaig complir els 18 anys dos dies abans del límit permès, ja que esta estipulat que els adolescents que compleixen 18 anys abans del dia de Llàgrimes poden embarcar.
La veritat es que hi ha moltes desil·lusions abans de muntar al vaixell, ja que molts no tenen l’edat per dies o mesos i no els deixen muntar, a pesar de que altres tenint 17 anys o menys munten, aunque ara ja no es possible per una llei i normes que han posat des de aquest any. Però jo com a bona vilera que soc, volia embarcar amb 18 anys, així tindria una recompensa al complir-los.
Vos recomane que visiteu les festes de la Vila, però sobretot que no vos perdeu el Desembarc, es un acte molt bonic que mereix la pena veure’l. Jo espere estar damunt la barca pegant xillits i pesant-ho molt be.

Fins a la pròxima.