martes, 30 de diciembre de 2008

Anemone de festa

Aquesta nova entrada te molta relació amb les vacances que estem vivint, ja que aquesta època es per a ajuntar-se amb les famílies i amb els amics. A mes tots eixim de festa per els nostres pobles o pobles veïns per a celebrar les nits mes importants de Nadal, una d’elles es Nochevieja. Be desprès de tanta festa he decidit fer una entrada sobre els llocs de marxa de la Vila. La veritat es que ací massa festa no hi ha, aunque des de fa una temporada la gent ix mes hi ha prou ambient per el carrer. La majoria de joves sen van a passar les seues nits a Benidorm o Altea, alguns altres amplien el radi a altres pobles veïns, molts pocs es queden els fins de setmana en la Vila, per això no hi ha ambient. La majoria de gent que ix per ací son gent entre 25 i 40 anys, també crios que no poden entrar als locals però entren igual.
Però des de fa un temps la cosa ha canviat, la gent jove ens quedem ací alguns fins de setmana i la veritat esque se esta prou agust. A mes ara hi ha molts mes llocs on anar i molts d’ells son de gent jove coneguda.
Un dels llocs mes visitats es la Primera, un xicotet local que hi posa musica de tota classe i que hi va gent de totes les edats. Per els matins i vesprades també esta obert, pots anar a pren-te un cafè o una copa però de manera mes tranqui-la. El lloc es molt petit i per això molta gent es queda fora, però millor quant menys bulto mes claror.

Altre dels llocs es el T-class, aquest esta situat en el passeig de la platja del centro, per tant hi ha que baixar i per lo tant muntar la costereta tan empinadeta que hi ha, cosa que perjudica ja que a altes hores de la nit que ja estàs rebentant muntar eixa costera no es massa agradable. A mes la gent jove no sol anar a aquest local, ja que ací sol anar més gent major amb la seva parella.
Aquest esta decorat de manera molt moderna, es molt bonic la veritat. Com ocorreix en la Primera la resta del dia esta obert però sobretot va gent per a prendre cafè.





Per últim, la única discoteca que tenim en la Vila, la Siempre beach club, la qual a canviat igual de nom que de propietaris. La veritat es que no te massa èxit, ja que la beguda que es posen en roina a més no poder, a mes la musica que posen no es massa moderna que diguem i la gent que hi va no es massa agradable. Però si que solem anar, sobre tot quant els altres pubs tanquen, sobre les 3 i mitja de la matinada, per acabar la festa.

Aquesta a sigut la meva selecció dels llocs de festa de la Vila, tampoc hi havia massa on elegir la veritat. Sense dubte jo en quede amb la Primera, bon ambient, bon localització i bona musica. Però això dona igual perquè el que importa es en qui vages, ja que eixos son els mes importants. Espere que no canvie massa el ambient que hi ha ara perquè així dona gust eixir un fi de setmana per ací i no necessitem anar a un altre poble.
Fins aci la primera actualització del 2009, FELIÇ ANY a tots

Llàgrimes


En la Vila no nomes hi ha com a festes patronals les de Moros i Cristians, també hi ha una altra dos mesos abans. Aquesta festa es celebra el primer fi de setmana de maig, concretament el dissabte per la vesprada. Aquest dia sobre les 7 de la vesprada tots els vilers que ixen en les diferents companyies Mores i Cristianes es posen els seus vestits vilers per a eixir a la processo, la qual consisteix en dur ramells de flors a la patrona de la Vila, Santa Marta. El dia 8 de maig es el dia anomenat Les Llàgrimes de Santa Marta, i de a hi que es faja una celebració en el primer fi de setmana. Moltes son les llegendes que hi ha sobre aquest dia, però la més coneguda es que la imatge de Santa Marta que hi ha a l’església de la Assumpció va plorar, degut a la gran sèquia que hi havia en el poble.
Els vilers es vesteixen en la indumentària típica vilera, són molt pareguts als vestits de fallera o alacantina. Desprès de la processo tots es vesteixen en els vaquers i en el bruso de home, per a seguir la festa en els diferents locals.
Aquest dia es molt esperat per tots els vilers, ja que ens serveix per a saciar-nos les ganes que tenim de que arriben festes, a pesar de que nomes siga un dia el vivim amb molta intensitat. Molts de nosaltres ens sap a poc aquest dia, aunque molts comencen la festa antes de la processo sobre les 12 del mig dia.
A mes molts dels festers nomes coincideixen en la setmana de festes i amb aquest dia es una escusa per a ajuntar-se i disfrutar tots junts, com també per a posar-te al dia sobre com li va la vida al teu amic de festes.
Es un dia i una nit molt intensa per a tots els vilers, que durant molt de temps estem esperant-la amb moltes ganes, ja que necessitem ajuntar-nos i disfrutar tots junts.
Per a mi aquest dia es mes especial que per a molts altres, ja que la majoria de vegades cau molt pròxim al meu aniversari i les meves amigues en fan de aquest dia un dia especial. Els meus pares i els seus amics també col·laboren i sobretot la banda. Es una manera diferent de celebrar el aniversari i la veritat es que m’agrada molt, espere que siga així moltes vegades més.

No hi ha molt més que dir sobre aquest dia. Les Llàgrimes seran per a molts de vosaltres el mig any, així que entendreu molt be el que significa per a nosaltres aquest dia. Però hi ha que reconèixer que quant es despertes al mati següent es quedes en ganes de més, però així tens mes ganes de que arribe la setmana de festes.

Doncs també quedeu convidats a venir a aquest dia, no vos oblideu el bruso i els vaquers.
Fins la pròxima. Bones vacances i feliç any.

domingo, 21 de diciembre de 2008

El Pantano

Molts dels pobles de la Marina Baixa tenen aigua gracies al Pantano que hi ha en la Vila. Aquest es va inaugurar en 1957, per a construir-lo van vindre al nostre poble molts ciutadans de pobles veïns, la majoria del poble de Bullas i Quesada, desprès de construir el pantano es van quedar a viure en la Vila, per això hi ha molta gent d’aquestos pobles ací.
El pobre Pantano a estat molt escàs d’aigua durant molt de temps, ara pareix que s’ha recuperat una mica, esperem que sigui així.
A mes han renovat el lloc on es troba, han fet un parc i un carril per anar amb bicicleta. La veritat es que ara dona gust anar, però hi ha que tenir molta cura, ja que estan reformant la passarel·la.
La localització on esta el embasament es molt coneguda perquè es on es troba el poliesportiu Maisa Lloret. Té aquest nom com a homenatge a la gimnasta de gimnàstica rítmica, la qual va aconseguir una medalla d’or en uns jocs olímpics. En aquest lloc esportiu es pot practicar mots esports, ja que hi ha moltes pistes condicionades per als diferents esports. Hi ha un cap de ruby, moltes pistes de tenis, de basquet, un frontó, una pista de futbol sala en el interior, un gimnàs... i a mes una piscina climatitzada, la qual es pitjor que l’obra del Escorial, ja que du fent-se fa prou temps i encara esta sense acabar. En aquest poliesportiu es on anem a menjar-nos la mona tots junts. Mentres uns juguen els altres parlen o juguen a les cartes... també ens portem musica. La veritat es que esta molt be, però ara ja no fem això, hem deixat a les noves generacions. Aunque tinc que reconèixer que m’agradaria tonar a fer-ho, però una ja te una edat... però total si es per a reunir-se tots els amis i passar una estona junts, que mes dona que siga el dia de la mona??
La veritat es que jo no vaig massa al poliesportiu, però quant inauguren la piscina espere anar molt a menut.
Ara dona gust anar un dia que fa bon temps a pegar una volta, els que mes vans on famílies a passar el dia, ja que han posat una zona per als xiquets i una zona de picnic.
D’altra banda molts grups d’amics van a acampar allí, aunque ara esta prohibit per perill de que ocorega alguna cosa.

Be no se que mes dir d’aquest lloc, la veritat es que tampoc he dit massa, i molt menys algo interessant, però de alguna cosa tenia que actualitzar i he vist les fotos que vam fer un dia que vam anar al Pantano el meu novio i jo i se me ha ocorri’t. A mes com es un lloc conegut per la gent dels pobles del costat, mes que res per els joves que venen a jugar partits.

Bueno la pròxima entrada de algo més interessant.

Fins la pròxima i Bon Nadal a tots.

miércoles, 10 de diciembre de 2008

Una de gastronomia.

Una nova actualització ha arribat al meu blog, aquesta va dedicada sobre el menjar, però no vaig a parlar dels menjars típics de la Vila (açò alomillor per a una altra entrada, ho pensaré :P) sino que vaig a parlar dels restaurants, bars, pizzeries que mes m’agraden ami, on solc anar en la meua gent i així també vos serveix per si alguna vegada veniu a la Vila i no sabeu dinar ja teniu una idea.
Tot hi ha que dir-ho, en la Vila hi ha molts llocs on es menja molt be i no tens perquè deixar-te un dineral, però jo he fet una selecció petita dels meus llocs preferits, a pesar de que me deixat alguns fora. La veritat es que no ha sigut massa difícil, ja que he pensat on anava jo més i eixos he elegit.
He de començar per un i elegit el Restaurant Les Palmeres, he decidit posar aquest primer perque fa molt temps que vaig, ja que de petita m’agradava molt anar en els meus pares a sopar els divendres i des de entonces vaig prou amenut o agafe el dinar a domicili. Es un restaurant que te tres parts, una d’elles es el menjar per encarregec (principalment pollastres). Desprès estan els dos restaurants, un es més formal y el altres menys, però la carta es la mateixa. Com ja he dit abans ami m’agrada molt, son especialistes en pizzes i en pollastres, però hi ha tota varietat de menjars. Jo sense dubte en quede en el entrecot a la pimienta (la salsa es diferent a totes les que he provat i sense dubte en quede en esta). El preu no es massa car, depen del que es demanes, però hi ha llocs més barats.

Ara mon anem a la platja del centre, en el passeig de la platja hi ha molts restaurants y pubs. Un d’ells es la pizzeria Gusta Pizza, com el nom indica la especialitat son les pizzes i la pasta, aunque fan molts menjars diferents però la gent que hi va es per a menjar lo que millor fan, a mes també fan unes entrades molt bones. Ací sol anar gent te totes les edats, però sobretot joves, ja que es menja molt be i no es massa car. En aquest cas no tinc un menjar preferit, ja que sempre que vaig probe algo nou, però les pizzes estan molt bones i hi ha molta varietat. Jo solc anar molt a menut en les meves amigues i en el meu novio i en algunes ocasions en els meus pares.
Seguim per la platja, uns passos més cap avant ens trobem en la pizzeria La Liberty, la qual únicament fa pizzes de tot tipus y creïlles fregides. Es un lloc una mica petit però agafen par de la vorera que es molt gran i posen les taules. Ara no vaig molt amenut a sopar ahi, però abans sopava tots els divendres y alguns altres dies. Però segueix menjant de ahi, ja que te servei a domicili i algun dia del cap de setmana fem us d’ell, per exemple hui acabe de dinar una porció de pizza de ahi. La veritat es que estan molt bones i no es massa car, a mes pots demanar-te una pizza familiar o porcions de les diferents pizzes. A mes les creïlles de luxe estan molt bones i les salses que li posen fan un bon contrast.
Per a finalitzar amb els restaurants que més m’agraden, Ca Marta, que també es troba en la platja però en un lloc mes formal i on estan els restaurants mes careros i de mes prestigi, justament en el port del vaixells de oci. Així que ja vos podeu imaginar que es el restaurant mes car de tots, a mes es de delicadeses i menjars molt pijos jaja, però ami m’agrada molt anar perque a pesar de ser de eixe estil es menja prou be i no es quedes en fam. Però clar a aquest restaurant no vaig tots els dies ni totes les setmanes ni una vegada al mes, sinó en alguna ocasió senyalada, com es el cas del meu aniversari o algo així. La veritat esque m’agradaria anar més amenut però el meu pressupost no arriba per a tant, així que en conforme en els altres que tenen un menjar mes tradicional i es mes econòmic. Així que si voleu que el vostre paladar probe algo molt bo i diferent prepareu la butxaca.
Be fins ací una ruta petita ruta gastronòmica per la Vila, si alguna vegada voleu vindre ací i no sabeu on menjar ja teniu unes idees, teniu on elegir depenent del pressupost i dels gustos que tingueu i si no vos apanyen en crideu i vos done més idees.

Bon profit! Fins la pròxima

La Valor

Aquesta entrada crec que sorprenda a molta gent, espere almenys que siga per a be. Valor, vos sona aquest nom? Segurament si però ara mateix no sabeu associar-ho en la Vila, concretament estic parlant dels Xocolates VALOR, ara si que esteu mes centrats no? Be doncs resulta que aquest xocolate tan bo y que molts de vosaltres haureu menjat alguna vegada és original de la Vila. Si si, no estic dient ninguna mentida, la fabrica principal esta ací i els propietaris son vilers des de fa molts anys. Primer van començar com un negoci familiar i que nomes venien al nostre poble, desprès va començar a fer-se mes grans fins ara, que ja es internacional i tot.
La primera fabrica i la més important esta en la Vila, fa uns quants anys la van reformar i es va quedar molt bonica. Principalment ací s’elaboren la majoria de productes, però sobretot els bombons d’autor, que estan per a xuplar-se els dits, però son molt cars :S
Molts col·legis i instituts han realitzat excursions a la fabrica Valor, jo he anat per lo menys unes cinc vegada, sempre conten la mateixa historieta i donen els mateixos bombons. A més, en algunes ocasions he anat en gent que fa faena ahi i mos hem endut algun que altra bombonets dels bons.
El que més m’agrada de tenir la fabrica ací es quant ixes al carrer per les vesprades i sents la olor a xocolate. Sobretot en l’època de Nadal, que esta tot el poble il·luminat amb les llums de Nadal i l’olor de xocolate acompanya, donen una sensació molt especial i diferent. A mes, al ser hivern i fer tan fred, olorar a xolate es com si es pesarà una miqueta el fred.
De vegades quant vinc de la Universitat, desprès d’una hora en el asqueros autobús, baixe i senc el olor a xocolate en dona alegria, ja que hem done compter de que ja estic en casa.

Per ami es molt important que la fabrica de xocolate Valor segueixca en el poble, ja que es un producte original de la Vila i tenim que cuidar-ho com deu mana.
Però no es l’única fabrica de xocolate que hi ha en el poble, també esta la fabrica Clavileño, la qual no es tan coneguda però va recorrent camí poc a poc. També esta la xocolateria Pérez, la qual en toca de propet, ja que es de la família d’un tió meu i tinc que reconèixer que m’agrada molt més aquest xocolate, serà perquè estic acostuma a menjar-ho a menut.

Doncs fins ací la actualització de avui, ara ja sabeu d’on es el xocolate Valor i ja sabeu quant vulgueu veniu ací i anem a pren-mos un xocolatet.

Fins la pròxima.

miércoles, 26 de noviembre de 2008

El Buen Gusto

La sèptima entrada te relació amb la anterior, ja que seguim en el Carrer Colon, açò es degut a que vaig a parlar sobre un establiment que es troba en aquest carrer. Aquest lloc es una gelateria, la més coneguda i important de tota la Vila., du molts anys en aquest sector i poc a poc a anat agafant importància, fins a introduir-se en la rutina dels vilers. El Buen Gusto (la gelateria) es troba en la part mes central del carrer, és un local no molt gran, però agafen la part de la vorera per a posar taules i cadires. Cada poc de temps fan reformes i açò ens perjudica als consumidors, ja que cada any munten els preus, no se on arribaran els homes estos.

La majoria de vilers la visitem durant tot el temps que esta obert, ja que nomes obrin uns mesos durant tot l’any, concretament des de San Josep fins a San Miquel, per a nosaltres veure obert el Buen Gusto es una senyal de que arriba l’estiu. Aquesta gelateria li dona vida al carrer, ja que des de que esta oberta la gent es compra el gelaet i desprès passen una estona assentats en un banquet parlant en els seus amics i vent passar als coneguts. Altra gent, la que te més pressupost, s’assenta en les taules, la majoria de gent són persones majors.

A mes dels gelats típics, dels quals podem trobar diferents varietats (jo hem quede sense dubte en la tarrina mitjana de cookis.), pots trobar les begudes més tradicionals de la Vila. Una d’elles i mes típica es el nardo vilero, esta fet amb absenta y granissat de cafè. Desprès esta el canari, que es absenta i granissat de llima. Altre que podem fer amb granissat de llima es la minifalda, que en ves de absenta se li posa ginebra. Per últim esta la lleteta, aquesta es fa amb llet merenga i wiski. Jo sense dubte en quede en la minifalda. Aquestes begudes son típiques del meu poble, a mes en festes tot el mon les pren i les te en les seues penyes. Com també, les colles d’amics queden els fins de setmana per anar al Buen Gusto a fer-se dos nardets.
Per a mi aquest lloc es important, ja que el visite molt a menut en la meua gent i passem estones allí. Com també en festes de Moros i Cristians es una de les parades que fem en els passa carrers. Per altra banda, els meus pares i els seus amics coneixen molt als propietaris del Buen Gusto i es com una casa per a nosaltres.


Pues res, no hi ha molt mes que dir sobre El Buen Gusto, ha quedat que es un lloc que tot el mon visita en la temporada que esta oberta, que tots tenim alguna historieta que contar que ve des de aquesta gelateria i a mes podem trobar algo típic de la Vila en ell.

Així que si alguna vegada veniu a la Vila i esta el Buen Gusto obert anirem a pren-nos unes minifaldetes :P

martes, 18 de noviembre de 2008

El Carrer Colon


Aquesta entrada es sobre el carrer més important de la Vila, es pot considerar que és el carrer més cèntric del poble. El Carrer Colon té una gran llargària, però la part mes important i coneguda es troba just al centre de la cuitat, pot ser que per la ubicació del carrer es considera que eixa zona es la més cèntrica del poble.
Aquest carrer quant jo era petita era únicament peatonal i mentres les nostres mares estaven xarrant en el Buen Gusto, nosaltres jugàvem tranquil·lament en el carrer. La veritat es que era molt divertit, ja que desprès del col·legi anaves al Carrer Colon a trobar-te en els teus companys del col·legi o amb altres amics que havies fet dies abans. Cadascun es portava algun joguet i els compartíem.
Però ara tot ha canviat, ja que el carrer es transitable per als vehicles. Els xiquets ara tenen que conformar-se en jugar a la vorera del carrer o dins de establiment. A pesar de açò el carrer segueix sent molt transitat per persones i un lloc habitual per als ciutadans del poble.
En l’època estival els grups de adolescents es concentren en els diferents bancs que hi han, cadascun té un banc establert. Solen passar les vesprades allí assentats o passejant-se d’un banc a altre per a visitar a coneguts. A mes, en aquest carrer es troba la gelateria mes important del poble i la mes visitada en l’època en la que es troba oberta, la gent es compra el gelat i s’ha assenta en algun banquet per a menjar-se’l.
El problema ve quan arriba el hivern, ja que fa molt de fred per a passar llargues estones en un banc, però a pesar de açò ja gent segueix anat però de manera més reduïda.
Per altra banda, dir que aquest carrer també s’utilitza en ocasions per a fer processons o desfiles. Per exemple la processo de Llàgrimes es fa per els carrers que l’envolten i al final arriben al Carrer Colon. També la entra de bandes (de les festes de Moros i Cristians) passa per aquest carrer i a mes es concentra tota la gent festera.

El Carrer Colon, te un problema a l’hora de anar en el teu vehicle, ja que la seva carretera esta feta per adoquins i amb el pas de tants cotxes i en ocasions camions s’ha desnivellat i hi ha alguns forats. Esperem que en alguna ocasió l’ajuntament es decideixen a arreglar la carretera o torna-ho a posar únicament peatonal.

Fins ací aquesta actualització poc interessant, però veia important comentar el Carrer més important, mes que res perquè en ell es viuen molts moments importants de la vida dels vilers.