Malladeta

Bo per ara deixem de costat les festes per una estona, pot ser que torne a fer una entrada relacionada o pot ser que no. Ara tornem a la meua particular ruta turística per La Vila. Avui li ha tocat a la Malladeta, un lloc que poca gent coneix a pesar de viure prop d’ell, ja que fa mil que esta abandonat, per desgracia. Aquest lloc esta situat a les afores del poble en direcció cap a Campello, concretament en el Paradis. Es troba rodejat de platges y forma com una petita muntanya, deixant baix d’ell un xicotet penya-segat, el qual forma una petita cala que poca gent visita, ja que el accés es molt roin i a mes no esta adequada per a fer us d’ella, però es molt bonica.
Des de la part mes alta de la petita muntanya hi ha unes vistes precioses, ja que veus la mar, com trenquen les ones en la caleta y muntanya al mateix temps. Ami m’agrada molt visitar aquesta part del poble en els dies que ix el sol, ja que en dona tranquil·litat i serenitat, dona la sensació de que estigues en un lloc allunyat de la contaminació. A vans no hi havia res construït al seu al voltant, ara han construït moltes urbanitzacions i han refet una part de la carretera, ja no es el mateix.

A mes, damunt de la muntanya hi ha dos construccions arquitectòniques antigues de molt interès històric. La que mes cap endalt esta es una espècie de torrejo, que va construir el Doctor Esquerdo per a estudiar i fer investigacions. Va buscar un lloc tranquil, allunyat del soroi de la ciutat i que l’ajudara a pensar i a concentrar-se. Es un petit torrejo molt auster, que molta gent el confon com amb una torre de vigilància, però no es el cas. Per altra banda, en la part més plana del solar hi ha una casa casi derrocada, però sobre esta hi ha diferents versions sobre qui era el propietari i el per que de la construcció. El cas es que es un espècie de palacete amb estructura i decoració àrab, però no es de l’època, per tant es una representació dels de l’època àrab.

Aquestes dos estructures estan mal conservades, ja que al no ser patrimoni de la comunitat degut a ser propietats privades i no cedides al ajuntament, no poden fer res per a conservar-les.
El lloc natural on es troben serveix per a anar a celebrar la berena del dia de San Blai, on pares i xiquets i gent jove acudeix amb la seua coïa per a celebrar aquest dia i disfrutar de la naturalesa.

Fins ací la ruta fins la Malladeta.

El Desembarc

La quarta entrada és una continuïtat de l’anterior entrada, com vaig comentar en ella. En aquesta entrada ens centrarem mes en el acte més important i significatiu de les festes de la Vila, que els diferencia de totes les altres festes de Moros i Cristians que hi ha en tota la Comunitat Valenciana. Com ja he comentar abans el meu poble es costaner, per tant te la capacitat de representar el desembar moro de la millor manera possible i apropar-se al màxim possible a l’antiguitat. Aquest acte fa uns pocs anys es va proclamar d’Interès Turístic Internacional, com altres festes patronals de diferents localitats de la nostra comunitat. El acte mes important de les festes patronal de la Vila Joiosa es celebra en la nit del dia 27 de Juliol, en aquest cas els cristians tenen el poder del castell de la ciutat i els moros venen a invadir la ciutat per a fer-se en el poder d’ella.
Sobre les 5 de la matinada d’aquest dia les 11 companyies mores abandonen els seus locals de festa per a dirigir-se tots junts amb la companyia de les bandes de musica, que fan mes curt i divertir el viatge cap al port del poble. Poc a poc van arribant les companyies al lloc de partida dels vaixells, molts dels components no embarquen, ja que tenen que ser majors d’edat i a mes no tots tenen la força de voluntat necessària.
En el port es reparteixen entrepans de pernil amb oli i sal, una botelleta d’aigua o cervesa, per a que els fester recomponguin forces per a seguir amb la nit.
Sobre les 6 de la matinada els festers mes valents embarquen en les seues corresponent barques, les quals intenten pareixes a les de l’època. Van acompanyats en tot moment amb persones especialitzades en aquest tema, per si ocorreguera alguna desgracia inesperada. Els acompanyants s’esperen a que la barca ixca del port i desprès es dirigeixen al campament moro que hi ha situat en la platja del centre.
Per altra banda, els cristians abandonen les seues penyes uns minuts mes tard, ja que ells no tenen que dirigir-se al port per que ells no embarquen. El seu trajecte es fins a la platja del centre, on es situa un esplèndid campament cristià. Aquest campament esta molt be condicionat, amb casetes de tela, torres de veles y amb parrilles per a fer carn i embotit. Els cristians passen l’estona d’espera dormint, menjant, tirant trabucs des de vora la mar, parlant amb els companys, en definitiva pesant-ho molt be. El campament moro no te res d’això i en ocasions ni esta separat amb el lloc per als turistes, cosa que dificulta molt la vicio dels l’acte.
Dintre la mar es una festa continua, cada barca amb els seus components tots de la mateixa companyia i per tant companyers indiscutible de les festes, segueix la festa. Tots canten, es riuen, blanden la barca amb molta cura de que no es pege la volta. A mes, hi ha un espectable pirotècnic dins de la mar, intentant representar la lluita de canonades entre moros i cristians. Es molt bonic veure la platja tota il·luminada amb veles i el campament cristià tot decorant com en l’època, com també veure des de la platja els vaixells acompanyats amb elements pirotècnics. Es una experiència molt bonica.
Mes o menys a les 7 de la matinada, quant comença a amaneixer el dia, els cristians s’adintren dins de l’aigua per esperar els moros, al poc de temps els moros comencen a desembarcar, no massa llunt de la vora de la mar.
Els dos bandos es troben dins de la mar, el dia amaneixent, Santa Marta apareix d’un vaixell il·luminada, veure que tot a eixit be, el Rei Cristià esperant per a donar el seu discurs, el Rei Moro dirigint-se amb una barqueta a la vora de la mar per a aconseguir el seu castell.
Dins de l’aigua s’intenta representar una batalla però sense fer mal, tots ens coneixem i els cristians vam buscant als seus amics moros que han desembarcat per a clavar-los dins de l’aigua o revocar-los per l’arena. Es molt divertit i entretingut, en eixos moments tot el mon oblida els seus problemes i es dedica a divertir-se i a disfrutar del moment que duem tant de temps esperant.
El problema ve ara, ix de l’aigua en el fred que fa, per que a pesar de ser finals de Juliol casi a les 8 del mati fa fred eixir de l’aigua tota banyada i muntar la costera interminable. Ara si que venen els valents, jajaja, els que es queden tots banyats a veure com el Rei Moro li lleva el castell al cristià. Jo no soc una d’eixes, amb els 19 anys que tinc i cap he faltat a les festes sempre he eixit mai he vist l’acte que hi ha desprès de desembarcar. Quant era petita per que en dormia i anava a casa a dormir, de mes major per que mon anàvem a la penya a fer-nos el xocolate en tonya, desprès quant encara tenia els 18 anys per que a pesar de que no desembarcarà en clavava a l’aigua i ara... desprès de pesar-me casi dos hores damunt d la barca, que arriba un moment que es dorms, passant mes fred que en hivern, tirat a l’aigua(que esta calenteta) ix d’ella i ves-te’n a veure el acte? Ho senc estic massa cansada i tinc massa fred per a vore’l jajaja així que poc puc contar-vos.

Doncs res, aquest es el acte mes conegut de les festes de la Vila. Per als vilers moros es molt important complir els 18 anys, ja que suposa que pots viure el desembar des de dins. Jo soc una d’elles, vaig complir els 18 anys dos dies abans del límit permès, ja que esta estipulat que els adolescents que compleixen 18 anys abans del dia de Llàgrimes poden embarcar.
La veritat es que hi ha moltes desil·lusions abans de muntar al vaixell, ja que molts no tenen l’edat per dies o mesos i no els deixen muntar, a pesar de que altres tenint 17 anys o menys munten, aunque ara ja no es possible per una llei i normes que han posat des de aquest any. Però jo com a bona vilera que soc, volia embarcar amb 18 anys, així tindria una recompensa al complir-los.
Vos recomane que visiteu les festes de la Vila, però sobretot que no vos perdeu el Desembarc, es un acte molt bonic que mereix la pena veure’l. Jo espere estar damunt la barca pegant xillits i pesant-ho molt be.

Fins a la pròxima.

Moros i Cristians

La tercera entrada es molt important per a mi, ja que vaig a parlar de les festes patronals del meu poble. Aquestes festes son importants i especials per a la majoria de vilers, per sobretot per als que viuen les festes des de dins, com deu mana (posteriorment comentaré mes sobre açò). Massa he tardat en fer aquesta entrada, ja que jo en concitaré una festera nata des de ben petita, per tant son molt importants per ami i estic contant els dies que falten per a que arriben.
Ja es hora de centrar-se en elles, aquestes festes fan honor a la patrona del poble, Santa Marta, es celebren l’ultima setmana de Juliol (del 24 per la nit fins al 31 per la vesprada). Però aquestes festes s’acurten, con la majoria, ja que els dies mes importants i on més festa hi ha son els cinc primers dies, on també recauen els actes més importants. A tot açò,tinc que dir que son festes de Moros i Cristians, no son les de Alcoi (gracies a deu), son molt millor a pesar de lo que molts alcoians diuen i molts altres que comenten sense conèixer les festes vileres. Però bo, no vaig a entrar en un debat absurd, per que cadascú pensa que les seues festes son les millors i au, però tinc que deixar ben clar que aquestes festes no son cap copia de les d’Alcoi (a pesar de que siguin les mes antigues i tot el rollo eixe que solten sempre jajaja) ja que tenen la seua essència personal i especial, com algo que ningunes altres tenen el Desembarc.
Desprès de deixar ben clar que aquestes festes son úniques i no son copia de ningunes (aunque a molts lis pese) vaig a seguir contant-vos coses sobre elles.
Com he dit abans comencen el 24 de Juliol sobre les 8 de la nit amb l’entrada de bandes, on cada companyia passa per el carrer central del poble (el carrer Colon) amb la seua banda de musica i el seu càpita corresponent, l’últim de cada bàndol és el rei amb la seua cort. El dia 25 i 26 son els dies que corresponen als desfiles moros o cristians, depenent de si l’any es par el dia 25 desfilaran les tropes mores i el dia 26 les cristianes, si es impar l’any a l’inrevés. En els dos bàndols hi ha 11 companyies, cadascuna trau un càpita i una d’elles a mes trau el rei, cada any li toca a una companyia diferent. Cap la possibilitat que dins de cada companyia hi hagen penyes.
Son característics els atuents que porten les companyies, ja que cadascuna te uns color i emblemes diferents, que fan diferenciar-se de les altres. Els moros tenen una prenda comuna, els pantalons bombaxos ( un estil als baggy jeans de ara) i els cristians per les casaques.
Els dia 27 es un dia carregat de diferents actes, ja que a mitjana vesprada ocorre el Desembar cristià en la platja del centre del poble, posteriorment ocorre l’ambaixada contrabandista. Els cristians tenen que abandonar el recinte per a deixar par al segon desfile moro, aquest consisteix en anar els capitans de cada companyia amb la seua escolta personal fins al castell governat per el Rei Moro, al final d’aquest desfile va tota la companyia Beduïna ( a diferencia de les altres que nomes va el càpita i escolta). Quan tots arriven al castell es celebra la ambaixada beduïna, on els beduins li mostren el seu suport al Rei Moro. Tots junts corren cap al castell clamant al vent el seu crit peculiar que els caracteritza: “poll po po poll pop o poll”, ja que també son coneguts com a pollosos en la Vila.(És nota que jo soc pollosa?:P jajaja)
Per a finalitzar el dia sobre les 5 del mati, les 11 companyies mores es dirigeixen mitjançant musica festera cap al port del poble per a que els seus valents embarquen als vaixells que estan esperant-los. Sobre les 7 de la matinada desembarquen i al arribar a la vora de la mar comença la guerra entre moros i cristians. Aquest acte tan bonic i des de fa pocs anys d’Interès Turístic Internacional, es El Desembar, del qual dedicaré una entrada i parlaré més detenidament d’ell.
L’últim dia d’actes importants o millor dit de festa,es el 28. Per la vesprada en la platja del centre de la Vila, front al castell (presidit per el Rei Moro) es realitza una altra batalla entre moros i cristians, per aconseguir el castell, el qual finalment recau en mans cristianes. Aquest acte es la Reconquista. Desprès anem tots junts cap a l’església del poble per a donar-li gracies a la patrona per uns bones festes. La nit del 28 es l’ultima nit de les bandes de musica, una part molt important d’aquestes festes.
El dia 29, el dia de Santa Marta, a les 8 de la vesprada es la processo en honor a la patrona, desprès fan un castell amb focs artificials i musica en la platja del centre.
El 30 a mig dia son les paelles, on participen les companyies i una d’elles es la guanyadora. Es fan en un carrer cèntric del poble i tots anem a beure, a passar l’estona i calor molta calor. L’últim dia de festes es el 31, aquest dia esta dedicat per als mes menuts, ja que per la vesprada van un desfile de carrosses.

Aquestos son els dies en els seus actes corresponents, però ahi no acaba la festa. Per els matins els festers nats a pesar de dormir poques hores s’alcen i van a esmorzar a la penya i desprès de passa carrer a visitar a les altres companyies. Tot seguit un dinaret per a recollir forces i si cau una siesta, que mai ve mal. desprès de cada acte tots anem a sopar i desprès seguim la festa en les nostres penyes o anem visitant la dels amics o les quals mes festa tenen. Tots acabem en les companyies que trauen els reis eixe any ja que la banda de musica sen va mes tard.

Doncs aquestes son les festes de la Vila, ho he explicat lo millor que he pogut ja que no volia fer-ho massa llarga, alomillor un altre dia faig una altra entrada sobre aquest tema, però comentant coses mes concretes i deixant de costat els actes formals i tot això. Espere que vos hagen donat bona impressió les meues festes i que les visiteu algun dia.
Per cert, tranquils algun dia els moros guanyarem la guerra i ens farem amb el castell, però és que la historia és la historia.

Fins la proxima, que mes o menys ja sabeu de que anirà.

Platja Del Centre

La meua segona entrada és sobre la platja del centre de La Vila. És la platja més cèntrica i més propera al poble que hi ha, ha mes és la més gran. És troba a cinc minuts del centre del poble, tens que baixar una costera, la qual és una mica pesada a l’hora de muntar-la i tens que tindre cura de no esvarar-te al baixar.
Podríem dir que la platja te una llargària com el centre del poble, sense contar els barris que hi ha al voltant. La platja del centre és d’arena, però en la antiguitat era de pedra. Al seu voltant trobem el port nàutic i al fons el port pesquer, ja que aquest poble es un dels pocs que son pesquers en la comarca.
Per als habitants de la Vila aquesta platja és molt important, ja que vivim molts moments en ella, no nomes anem per a banyar-nos i passar una estona, sinó que te una gran importància per a les festes de la Vila, ja que el Desembarc (De açò ja parlarem en una altra entrada) és fa en aquesta platja. A més, moltes vegades les colles d’amics passen les nit d’estiu en ella o també celebren la nit d San Joan, en la qual cada grup d’amics es col·loca en un lloc concret de la platja i desprès va fent viatges per a visitar a coneguts. En època estiuenca fan diferents activitats per als turistes i residents vora la mar. Com per exemple una biblioteca o diferents jocs aquàtics per als més menuts. Per a la gent adulta oferta classes d’aeròbic aquàtic, yoga, taichi i diferents tipus de danses. Els diferents esports que es practiquen en el poble utilitzen la platja per a fer diferents exercicis.
També solen fer concerts de grups locals en l’arena de la platja, però en èpoques que el clima no acompanya els fan en altres llocs tapats.
Per altra banda, molts vilers acaben la festa dins la mar o en la sorra tirats, ja que la majoria de pubs estan vora la mar. Altres fan la festa en platja, ni es molesten en entrar als diferents llocs que hi ha.
En aquestos moments estan renovant el passeig marítim, fent-lo nou i ampliant-lo. Han fet un camí fàcil d’accedir que porta a les platges dels estudiants. Aquestes platges no son tan visitades per els turistes, sol anar la gent de la Vila que li agrada la tranquil·litat. Estan situades desprès del port nàutic i pesquer, es de pedra i te roques molt prop de la vorera que la gent utilitza per a divertir-se
Aquesta és una descripció de la nostra platja principal, explicant les diferents activitats que es poden realitzar en ella i la importància que te per als vilers.
La pròxima actualització més i espere que millor.

Casetes de colors.

La primera actualització ja ha arribat. Com poca gent coneix el poble, he decidit explicar mes o menys per on es troba. Principalment dir el nom del poble, es crida la Vila Joiosa, però la majoria la coneixen com La Vila. Doncs La Vila Joiosa esta en la província de Alacant, a uns 40 minuts d'ella. Al seu voltant trobem a Benidorm (en direcció a Valencia) i Campello (en direcció a Alacant), damunt d’ell es troba Finestrat, Sella, Orxeta, Relleu... Es un poble costaner i molt prop de la muntanya.
Desprès d'explicar de la millor manera possible la posició en la que es troba el meu poble, ens disposem a endintrar-nos dins d’ell.
Pot ser que vos sone aquesta fotografia, aquesta es de les Casetes de colors de la Vila, res de Casetes colgantes o colgadas, no no ací son de colors i punt.
En la majoria de postals o pagines web o coses que promocionen el poble sempre posen aquestes casetes, per tant he deduït que serà el lloc emblemàtic del poble, així que la primera actualització tenia que ser d’elles .No tinc massa que explicar sobre elles, si no que es troben al casc antic del poble i que estan d’alt del riu que travessa el poble, el qual es crida Amadori. Aquest riu no te les característiques típiques de riu, ja que el pobre mai du aigua i en el cas que ho fesa es un petit filet d’aigua. Tot el voltant del riu està acompanyat per aquestes casetes, cada ascona de un color diferent i amb una altura màxima de tres pisos. A mes en la part antiga de la platja principal les primeres casetes que hi ha a vora platja, tenen més de 60 anys, també segueixen la gama de colors de les sues veïnes.
Sobre el que ami en repercuteix , en una de eixes casetes que donen a la gola del riu, es troba la casa de la joventut, la qual te una biblioteca on anem tots a estudiar en l’època d'exàmens.

Doncs ja m’acomiade, aquesta actualització ha estat un poc sequeta, però com era la primera i no tenia el fil agafat, apart era de presentació de poble i a mes d’aquesta fotografià havia poc que comentar, ja que apart de ser el lloc típic de la Vila no te ninguna activitat en comú ni ninguna anècdota important.
Les pròximes actualitzacions lo mes segur que seran més interessants i divertides que aquesta.
Fins la pròxima.