Anemone de festa

Aquesta nova entrada te molta relació amb les vacances que estem vivint, ja que aquesta època es per a ajuntar-se amb les famílies i amb els amics. A mes tots eixim de festa per els nostres pobles o pobles veïns per a celebrar les nits mes importants de Nadal, una d’elles es Nochevieja. Be desprès de tanta festa he decidit fer una entrada sobre els llocs de marxa de la Vila. La veritat es que ací massa festa no hi ha, aunque des de fa una temporada la gent ix mes hi ha prou ambient per el carrer. La majoria de joves sen van a passar les seues nits a Benidorm o Altea, alguns altres amplien el radi a altres pobles veïns, molts pocs es queden els fins de setmana en la Vila, per això no hi ha ambient. La majoria de gent que ix per ací son gent entre 25 i 40 anys, també crios que no poden entrar als locals però entren igual.
Però des de fa un temps la cosa ha canviat, la gent jove ens quedem ací alguns fins de setmana i la veritat esque se esta prou agust. A mes ara hi ha molts mes llocs on anar i molts d’ells son de gent jove coneguda.
Un dels llocs mes visitats es la Primera, un xicotet local que hi posa musica de tota classe i que hi va gent de totes les edats. Per els matins i vesprades també esta obert, pots anar a pren-te un cafè o una copa però de manera mes tranqui-la. El lloc es molt petit i per això molta gent es queda fora, però millor quant menys bulto mes claror.
Altre dels llocs es el T-class, aquest esta situat en el passeig de la platja del centro, per tant hi ha que baixar i per lo tant muntar la costereta tan empinadeta que hi ha, cosa que perjudica ja que a altes hores de la nit que ja estàs rebentant muntar eixa costera no es massa agradable. A mes la gent jove no sol anar a aquest local, ja que ací sol anar més gent major amb la seva parella.
Aquest esta decorat de manera molt moderna, es molt bonic la veritat. Com ocorreix en la Primera la resta del dia esta obert però sobretot va gent per a prendre cafè.

Per últim, la única discoteca que tenim en la Vila, la Siempre beach club, la qual a canviat igual de nom que de propietaris. La veritat es que no te massa èxit, ja que la beguda que es posen en roina a més no poder, a mes la musica que posen no es massa moderna que diguem i la gent que hi va no es massa agradable. Però si que solem anar, sobre tot quant els altres pubs tanquen, sobre les 3 i mitja de la matinada, per acabar la festa.

Aquesta a sigut la meva selecció dels llocs de festa de la Vila, tampoc hi havia massa on elegir la veritat. Sense dubte jo en quede amb la Primera, bon ambient, bon localització i bona musica. Però això dona igual perquè el que importa es en qui vages, ja que eixos son els mes importants. Espere que no canvie massa el ambient que hi ha ara perquè així dona gust eixir un fi de setmana per ací i no necessitem anar a un altre poble.

Fins aci la primera actualització del 2009, FELIÇ ANY a tots

Llàgrimes

En la Vila no nomes hi ha com a festes patronals les de Moros i Cristians, també hi ha una altra dos mesos abans. Aquesta festa es celebra el primer fi de setmana de maig, concretament el dissabte per la vesprada. Aquest dia sobre les 7 de la vesprada tots els vilers que ixen en les diferents companyies Mores i Cristianes es posen els seus vestits vilers per a eixir a la processo, la qual consisteix en dur ramells de flors a la patrona de la Vila, Santa Marta. El dia 8 de maig es el dia anomenat Les Llàgrimes de Santa Marta, i de a hi que es faja una celebració en el primer fi de setmana. Moltes son les llegendes que hi ha sobre aquest dia, però la més coneguda es que la imatge de Santa Marta que hi ha a l’església de la Assumpció va plorar, degut a la gran sèquia que hi havia en el poble.
Els vilers es vesteixen en la indumentària típica vilera, són molt pareguts als vestits de fallera o alacantina. Desprès de la processo tots es vesteixen en els vaquers i en el bruso de home, per a seguir la festa en els diferents locals.
Aquest dia es molt esperat per tots els vilers, ja que ens serveix per a saciar-nos les ganes que tenim de que arriben festes, a pesar de que nomes siga un dia el vivim amb molta intensitat. Molts de nosaltres ens sap a poc aquest dia, aunque molts comencen la festa antes de la processo sobre les 12 del mig dia.
A mes molts dels festers nomes coincideixen en la setmana de festes i amb aquest dia es una escusa per a ajuntar-se i disfrutar tots junts, com també per a posar-te al dia sobre com li va la vida al teu amic de festes.
Es un dia i una nit molt intensa per a tots els vilers, que durant molt de temps estem esperant-la amb moltes ganes, ja que necessitem ajuntar-nos i disfrutar tots junts.

Per a mi aquest dia es mes especial que per a molts altres, ja que la majoria de vegades cau molt pròxim al meu aniversari i les meves amigues en fan de aquest dia un dia especial. Els meus pares i els seus amics també col·laboren i sobretot la banda. Es una manera diferent de celebrar el aniversari i la veritat es que m’agrada molt, espere que siga així moltes vegades més.

No hi ha molt més que dir sobre aquest dia. Les Llàgrimes seran per a molts de vosaltres el mig any, així que entendreu molt be el que significa per a nosaltres aquest dia. Però hi ha que reconèixer que quant es despertes al mati següent es quedes en ganes de més, però així tens mes ganes de que arribe la setmana de festes.

Doncs també quedeu convidats a venir a aquest dia, no vos oblideu el bruso i els vaquers.

Fins la pròxima. Bones vacances i feliç any.

El Pantano

Molts dels pobles de la Marina Baixa tenen aigua gracies al Pantano que hi ha en la Vila. Aquest es va inaugurar en 1957, per a construir-lo van vindre al nostre poble molts ciutadans de pobles veïns, la majoria del poble de Bullas i Quesada, desprès de construir el pantano es van quedar a viure en la Vila, per això hi ha molta gent d’aquestos pobles ací.
El pobre Pantano a estat molt escàs d’aigua durant molt de temps, ara pareix que s’ha recuperat una mica, esperem que sigui així.
A mes han renovat el lloc on es troba, han fet un parc i un carril per anar amb bicicleta. La veritat es que ara dona gust anar, però hi ha que tenir molta cura, ja que estan reformant la passarel·la.
La localització on esta el embasament es molt coneguda perquè es on es troba el poliesportiu Maisa Lloret. Té aquest nom com a homenatge a la gimnasta de gimnàstica rítmica, la qual va aconseguir una medalla d’or en uns jocs olímpics. En aquest lloc esportiu es pot practicar mots esports, ja que hi ha moltes pistes condicionades per als diferents esports. Hi ha un cap de ruby, moltes pistes de tenis, de basquet, un frontó, una pista de futbol sala en el interior, un gimnàs... i a mes una piscina climatitzada, la qual es pitjor que l’obra del Escorial, ja que du fent-se fa prou temps i encara esta sense acabar. En aquest poliesportiu es on anem a menjar-nos la mona tots junts. Mentres uns juguen els altres parlen o juguen a les cartes... també ens portem musica. La veritat es que esta molt be, però ara ja no fem això, hem deixat a les noves generacions. Aunque tinc que reconèixer que m’agradaria tonar a fer-ho, però una ja te una edat... però total si es per a reunir-se tots els amis i passar una estona junts, que mes dona que siga el dia de la mona??
La veritat es que jo no vaig massa al poliesportiu, però quant inauguren la piscina espere anar molt a menut.
Ara dona gust anar un dia que fa bon temps a pegar una volta, els que mes vans on famílies a passar el dia, ja que han posat una zona per als xiquets i una zona de picnic.
D’altra banda molts grups d’amics van a acampar allí, aunque ara esta prohibit per perill de que ocorega alguna cosa.

Be no se que mes dir d’aquest lloc, la veritat es que tampoc he dit massa, i molt menys algo interessant, però de alguna cosa tenia que actualitzar i he vist les fotos que vam fer un dia que vam anar al Pantano el meu novio i jo i se me ha ocorri’t. A mes com es un lloc conegut per la gent dels pobles del costat, mes que res per els joves que venen a jugar partits.

Bueno la pròxima entrada de algo més interessant.

Fins la pròxima i Bon Nadal a tots.

Una de gastronomia.

Una nova actualització ha arribat al meu blog, aquesta va dedicada sobre el menjar, però no vaig a parlar dels menjars típics de la Vila (açò alomillor per a una altra entrada, ho pensaré :P) sino que vaig a parlar dels restaurants, bars, pizzeries que mes m’agraden ami, on solc anar en la meua gent i així també vos serveix per si alguna vegada veniu a la Vila i no sabeu dinar ja teniu una idea.

Tot hi ha que dir-ho, en la Vila hi ha molts llocs on es menja molt be i no tens perquè deixar-te un dineral, però jo he fet una selecció petita dels meus llocs preferits, a pesar de que me deixat alguns fora. La veritat es que no ha sigut massa difícil, ja que he pensat on anava jo més i eixos he elegit.

He de començar per un i elegit el Restaurant Les Palmeres, he decidit posar aquest primer perque fa molt temps que vaig, ja que de petita m’agradava molt anar en els meus pares a sopar els divendres i des de entonces vaig prou amenut o agafe el dinar a domicili. Es un restaurant que te tres parts, una d’elles es el menjar per encarregec (principalment pollastres). Desprès estan els dos restaurants, un es més formal y el altres menys, però la carta es la mateixa. Com ja he dit abans ami m’agrada molt, son especialistes en pizzes i en pollastres, però hi ha tota varietat de menjars. Jo sense dubte en quede en el entrecot a la pimienta (la salsa es diferent a totes les que he provat i sense dubte en quede en esta). El preu no es massa car, depen del que es demanes, però hi ha llocs més barats.

Ara mon anem a la platja del centre, en el passeig de la platja hi ha molts restaurants y pubs. Un d’ells es la pizzeria Gusta Pizza, com el nom indica la especialitat son les pizzes i la pasta, aunque fan molts menjars diferents però la gent que hi va es per a menjar lo que millor fan, a mes també fan unes entrades molt bones. Ací sol anar gent te totes les edats, però sobretot joves, ja que es menja molt be i no es massa car. En aquest cas no tinc un menjar preferit, ja que sempre que vaig probe algo nou, però les pizzes estan molt bones i hi ha molta varietat. Jo solc anar molt a menut en les meves amigues i en el meu novio i en algunes ocasions en els meus pares.

Seguim per la platja, uns passos més cap avant ens trobem en la pizzeria La Liberty, la qual únicament fa pizzes de tot tipus y creïlles fregides. Es un lloc una mica petit però agafen par de la vorera que es molt gran i posen les taules. Ara no vaig molt amenut a sopar ahi, però abans sopava tots els divendres y alguns altres dies. Però segueix menjant de ahi, ja que te servei a domicili i algun dia del cap de setmana fem us d’ell, per exemple hui acabe de dinar una porció de pizza de ahi. La veritat es que estan molt bones i no es massa car, a mes pots demanar-te una pizza familiar o porcions de les diferents pizzes. A mes les creïlles de luxe estan molt bones i les salses que li posen fan un bon contrast.

Per a finalitzar amb els restaurants que més m’agraden, Ca Marta, que també es troba en la platja però en un lloc mes formal i on estan els restaurants mes careros i de mes prestigi, justament en el port del vaixells de oci. Així que ja vos podeu imaginar que es el restaurant mes car de tots, a mes es de delicadeses i menjars molt pijos jaja, però ami m’agrada molt anar perque a pesar de ser de eixe estil es menja prou be i no es quedes en fam. Però clar a aquest restaurant no vaig tots els dies ni totes les setmanes ni una vegada al mes, sinó en alguna ocasió senyalada, com es el cas del meu aniversari o algo així. La veritat esque m’agradaria anar més amenut però el meu pressupost no arriba per a tant, així que en conforme en els altres que tenen un menjar mes tradicional i es mes econòmic. Així que si voleu que el vostre paladar probe algo molt bo i diferent prepareu la butxaca.

Be fins ací una ruta petita ruta gastronòmica per la Vila, si alguna vegada voleu vindre ací i no sabeu on menjar ja teniu unes idees, teniu on elegir depenent del pressupost i dels gustos que tingueu i si no vos apanyen en crideu i vos done més idees.

Bon profit! Fins la pròxima

La Valor

Aquesta entrada crec que sorprenda a molta gent, espere almenys que siga per a be. Valor, vos sona aquest nom? Segurament si però ara mateix no sabeu associar-ho en la Vila, concretament estic parlant dels Xocolates VALOR, ara si que esteu mes centrats no? Be doncs resulta que aquest xocolate tan bo y que molts de vosaltres haureu menjat alguna vegada és original de la Vila. Si si, no estic dient ninguna mentida, la fabrica principal esta ací i els propietaris son vilers des de fa molts anys. Primer van començar com un negoci familiar i que nomes venien al nostre poble, desprès va començar a fer-se mes grans fins ara, que ja es internacional i tot.
La primera fabrica i la més important esta en la Vila, fa uns quants anys la van reformar i es va quedar molt bonica. Principalment ací s’elaboren la majoria de productes, però sobretot els bombons d’autor, que estan per a xuplar-se els dits, però son molt cars :S
Molts col·legis i instituts han realitzat excursions a la fabrica Valor, jo he anat per lo menys unes cinc vegada, sempre conten la mateixa historieta i donen els mateixos bombons. A més, en algunes ocasions he anat en gent que fa faena ahi i mos hem endut algun que altra bombonets dels bons.
El que més m’agrada de tenir la fabrica ací es quant ixes al carrer per les vesprades i sents la olor a xocolate. Sobretot en l’època de Nadal, que esta tot el poble il·luminat amb les llums de Nadal i l’olor de xocolate acompanya, donen una sensació molt especial i diferent. A mes, al ser hivern i fer tan fred, olorar a xolate es com si es pesarà una miqueta el fred.
De vegades quant vinc de la Universitat, desprès d’una hora en el asqueros autobús, baixe i senc el olor a xocolate en dona alegria, ja que hem done compter de que ja estic en casa.

Per ami es molt important que la fabrica de xocolate Valor segueixca en el poble, ja que es un producte original de la Vila i tenim que cuidar-ho com deu mana.
Però no es l’única fabrica de xocolate que hi ha en el poble, també esta la fabrica Clavileño, la qual no es tan coneguda però va recorrent camí poc a poc. També esta la xocolateria Pérez, la qual en toca de propet, ja que es de la família d’un tió meu i tinc que reconèixer que m’agrada molt més aquest xocolate, serà perquè estic acostuma a menjar-ho a menut.

Doncs fins ací la actualització de avui, ara ja sabeu d’on es el xocolate Valor i ja sabeu quant vulgueu veniu ací i anem a pren-mos un xocolatet.

Fins la pròxima.

El Buen Gusto

La sèptima entrada te relació amb la anterior, ja que seguim en el Carrer Colon, açò es degut a que vaig a parlar sobre un establiment que es troba en aquest carrer. Aquest lloc es una gelateria, la més coneguda i important de tota la Vila., du molts anys en aquest sector i poc a poc a anat agafant importància, fins a introduir-se en la rutina dels vilers. El Buen Gusto (la gelateria) es troba en la part mes central del carrer, és un local no molt gran, però agafen la part de la vorera per a posar taules i cadires. Cada poc de temps fan reformes i açò ens perjudica als consumidors, ja que cada any munten els preus, no se on arribaran els homes estos.

La majoria de vilers la visitem durant tot el temps que esta obert, ja que nomes obrin uns mesos durant tot l’any, concretament des de San Josep fins a San Miquel, per a nosaltres veure obert el Buen Gusto es una senyal de que arriba l’estiu. Aquesta gelateria li dona vida al carrer, ja que des de que esta oberta la gent es compra el gelaet i desprès passen una estona assentats en un banquet parlant en els seus amics i vent passar als coneguts. Altra gent, la que te més pressupost, s’assenta en les taules, la majoria de gent són persones majors.

A mes dels gelats típics, dels quals podem trobar diferents varietats (jo hem quede sense dubte en la tarrina mitjana de cookis.), pots trobar les begudes més tradicionals de la Vila. Una d’elles i mes típica es el nardo vilero, esta fet amb absenta y granissat de cafè. Desprès esta el canari, que es absenta i granissat de llima. Altre que podem fer amb granissat de llima es la minifalda, que en ves de absenta se li posa ginebra. Per últim esta la lleteta, aquesta es fa amb llet merenga i wiski. Jo sense dubte en quede en la minifalda. Aquestes begudes son típiques del meu poble, a mes en festes tot el mon les pren i les te en les seues penyes. Com també, les colles d’amics queden els fins de setmana per anar al Buen Gusto a fer-se dos nardets.
Per a mi aquest lloc es important, ja que el visite molt a menut en la meua gent i passem estones allí. Com també en festes de Moros i Cristians es una de les parades que fem en els passa carrers. Per altra banda, els meus pares i els seus amics coneixen molt als propietaris del Buen Gusto i es com una casa per a nosaltres.

Pues res, no hi ha molt mes que dir sobre El Buen Gusto, ha quedat que es un lloc que tot el mon visita en la temporada que esta oberta, que tots tenim alguna historieta que contar que ve des de aquesta gelateria i a mes podem trobar algo típic de la Vila en ell.

Així que si alguna vegada veniu a la Vila i esta el Buen Gusto obert anirem a pren-nos unes minifaldetes :P

El Carrer Colon

Aquesta entrada es sobre el carrer més important de la Vila, es pot considerar que és el carrer més cèntric del poble. El Carrer Colon té una gran llargària, però la part mes important i coneguda es troba just al centre de la cuitat, pot ser que per la ubicació del carrer es considera que eixa zona es la més cèntrica del poble.
Aquest carrer quant jo era petita era únicament peatonal i mentres les nostres mares estaven xarrant en el Buen Gusto, nosaltres jugàvem tranquil·lament en el carrer. La veritat es que era molt divertit, ja que desprès del col·legi anaves al Carrer Colon a trobar-te en els teus companys del col·legi o amb altres amics que havies fet dies abans. Cadascun es portava algun joguet i els compartíem.
Però ara tot ha canviat, ja que el carrer es transitable per als vehicles. Els xiquets ara tenen que conformar-se en jugar a la vorera del carrer o dins de establiment. A pesar de açò el carrer segueix sent molt transitat per persones i un lloc habitual per als ciutadans del poble.
En l’època estival els grups de adolescents es concentren en els diferents bancs que hi han, cadascun té un banc establert. Solen passar les vesprades allí assentats o passejant-se d’un banc a altre per a visitar a coneguts. A mes, en aquest carrer es troba la gelateria mes important del poble i la mes visitada en l’època en la que es troba oberta, la gent es compra el gelat i s’ha assenta en algun banquet per a menjar-se’l.
El problema ve quan arriba el hivern, ja que fa molt de fred per a passar llargues estones en un banc, però a pesar de açò ja gent segueix anat però de manera més reduïda.
Per altra banda, dir que aquest carrer també s’utilitza en ocasions per a fer processons o desfiles. Per exemple la processo de Llàgrimes es fa per els carrers que l’envolten i al final arriben al Carrer Colon. També la entra de bandes (de les festes de Moros i Cristians) passa per aquest carrer i a mes es concentra tota la gent festera.

El Carrer Colon, te un problema a l’hora de anar en el teu vehicle, ja que la seva carretera esta feta per adoquins i amb el pas de tants cotxes i en ocasions camions s’ha desnivellat i hi ha alguns forats. Esperem que en alguna ocasió l’ajuntament es decideixen a arreglar la carretera o torna-ho a posar únicament peatonal.

Fins ací aquesta actualització poc interessant, però veia important comentar el Carrer més important, mes que res perquè en ell es viuen molts moments importants de la vida dels vilers.

Malladeta

Bo per ara deixem de costat les festes per una estona, pot ser que torne a fer una entrada relacionada o pot ser que no. Ara tornem a la meua particular ruta turística per La Vila. Avui li ha tocat a la Malladeta, un lloc que poca gent coneix a pesar de viure prop d’ell, ja que fa mil que esta abandonat, per desgracia. Aquest lloc esta situat a les afores del poble en direcció cap a Campello, concretament en el Paradis. Es troba rodejat de platges y forma com una petita muntanya, deixant baix d’ell un xicotet penya-segat, el qual forma una petita cala que poca gent visita, ja que el accés es molt roin i a mes no esta adequada per a fer us d’ella, però es molt bonica.
Des de la part mes alta de la petita muntanya hi ha unes vistes precioses, ja que veus la mar, com trenquen les ones en la caleta y muntanya al mateix temps. Ami m’agrada molt visitar aquesta part del poble en els dies que ix el sol, ja que en dona tranquil·litat i serenitat, dona la sensació de que estigues en un lloc allunyat de la contaminació. A vans no hi havia res construït al seu al voltant, ara han construït moltes urbanitzacions i han refet una part de la carretera, ja no es el mateix.

A mes, damunt de la muntanya hi ha dos construccions arquitectòniques antigues de molt interès històric. La que mes cap endalt esta es una espècie de torrejo, que va construir el Doctor Esquerdo per a estudiar i fer investigacions. Va buscar un lloc tranquil, allunyat del soroi de la ciutat i que l’ajudara a pensar i a concentrar-se. Es un petit torrejo molt auster, que molta gent el confon com amb una torre de vigilància, però no es el cas. Per altra banda, en la part més plana del solar hi ha una casa casi derrocada, però sobre esta hi ha diferents versions sobre qui era el propietari i el per que de la construcció. El cas es que es un espècie de palacete amb estructura i decoració àrab, però no es de l’època, per tant es una representació dels de l’època àrab.

Aquestes dos estructures estan mal conservades, ja que al no ser patrimoni de la comunitat degut a ser propietats privades i no cedides al ajuntament, no poden fer res per a conservar-les.
El lloc natural on es troben serveix per a anar a celebrar la berena del dia de San Blai, on pares i xiquets i gent jove acudeix amb la seua coïa per a celebrar aquest dia i disfrutar de la naturalesa.

Fins ací la ruta fins la Malladeta.

El Desembarc

La quarta entrada és una continuïtat de l’anterior entrada, com vaig comentar en ella. En aquesta entrada ens centrarem mes en el acte més important i significatiu de les festes de la Vila, que els diferencia de totes les altres festes de Moros i Cristians que hi ha en tota la Comunitat Valenciana. Com ja he comentar abans el meu poble es costaner, per tant te la capacitat de representar el desembar moro de la millor manera possible i apropar-se al màxim possible a l’antiguitat. Aquest acte fa uns pocs anys es va proclamar d’Interès Turístic Internacional, com altres festes patronals de diferents localitats de la nostra comunitat. El acte mes important de les festes patronal de la Vila Joiosa es celebra en la nit del dia 27 de Juliol, en aquest cas els cristians tenen el poder del castell de la ciutat i els moros venen a invadir la ciutat per a fer-se en el poder d’ella.
Sobre les 5 de la matinada d’aquest dia les 11 companyies mores abandonen els seus locals de festa per a dirigir-se tots junts amb la companyia de les bandes de musica, que fan mes curt i divertir el viatge cap al port del poble. Poc a poc van arribant les companyies al lloc de partida dels vaixells, molts dels components no embarquen, ja que tenen que ser majors d’edat i a mes no tots tenen la força de voluntat necessària.
En el port es reparteixen entrepans de pernil amb oli i sal, una botelleta d’aigua o cervesa, per a que els fester recomponguin forces per a seguir amb la nit.
Sobre les 6 de la matinada els festers mes valents embarquen en les seues corresponent barques, les quals intenten pareixes a les de l’època. Van acompanyats en tot moment amb persones especialitzades en aquest tema, per si ocorreguera alguna desgracia inesperada. Els acompanyants s’esperen a que la barca ixca del port i desprès es dirigeixen al campament moro que hi ha situat en la platja del centre.
Per altra banda, els cristians abandonen les seues penyes uns minuts mes tard, ja que ells no tenen que dirigir-se al port per que ells no embarquen. El seu trajecte es fins a la platja del centre, on es situa un esplèndid campament cristià. Aquest campament esta molt be condicionat, amb casetes de tela, torres de veles y amb parrilles per a fer carn i embotit. Els cristians passen l’estona d’espera dormint, menjant, tirant trabucs des de vora la mar, parlant amb els companys, en definitiva pesant-ho molt be. El campament moro no te res d’això i en ocasions ni esta separat amb el lloc per als turistes, cosa que dificulta molt la vicio dels l’acte.
Dintre la mar es una festa continua, cada barca amb els seus components tots de la mateixa companyia i per tant companyers indiscutible de les festes, segueix la festa. Tots canten, es riuen, blanden la barca amb molta cura de que no es pege la volta. A mes, hi ha un espectable pirotècnic dins de la mar, intentant representar la lluita de canonades entre moros i cristians. Es molt bonic veure la platja tota il·luminada amb veles i el campament cristià tot decorant com en l’època, com també veure des de la platja els vaixells acompanyats amb elements pirotècnics. Es una experiència molt bonica.
Mes o menys a les 7 de la matinada, quant comença a amaneixer el dia, els cristians s’adintren dins de l’aigua per esperar els moros, al poc de temps els moros comencen a desembarcar, no massa llunt de la vora de la mar.
Els dos bandos es troben dins de la mar, el dia amaneixent, Santa Marta apareix d’un vaixell il·luminada, veure que tot a eixit be, el Rei Cristià esperant per a donar el seu discurs, el Rei Moro dirigint-se amb una barqueta a la vora de la mar per a aconseguir el seu castell.
Dins de l’aigua s’intenta representar una batalla però sense fer mal, tots ens coneixem i els cristians vam buscant als seus amics moros que han desembarcat per a clavar-los dins de l’aigua o revocar-los per l’arena. Es molt divertit i entretingut, en eixos moments tot el mon oblida els seus problemes i es dedica a divertir-se i a disfrutar del moment que duem tant de temps esperant.
El problema ve ara, ix de l’aigua en el fred que fa, per que a pesar de ser finals de Juliol casi a les 8 del mati fa fred eixir de l’aigua tota banyada i muntar la costera interminable. Ara si que venen els valents, jajaja, els que es queden tots banyats a veure com el Rei Moro li lleva el castell al cristià. Jo no soc una d’eixes, amb els 19 anys que tinc i cap he faltat a les festes sempre he eixit mai he vist l’acte que hi ha desprès de desembarcar. Quant era petita per que en dormia i anava a casa a dormir, de mes major per que mon anàvem a la penya a fer-nos el xocolate en tonya, desprès quant encara tenia els 18 anys per que a pesar de que no desembarcarà en clavava a l’aigua i ara... desprès de pesar-me casi dos hores damunt d la barca, que arriba un moment que es dorms, passant mes fred que en hivern, tirat a l’aigua(que esta calenteta) ix d’ella i ves-te’n a veure el acte? Ho senc estic massa cansada i tinc massa fred per a vore’l jajaja així que poc puc contar-vos.

Doncs res, aquest es el acte mes conegut de les festes de la Vila. Per als vilers moros es molt important complir els 18 anys, ja que suposa que pots viure el desembar des de dins. Jo soc una d’elles, vaig complir els 18 anys dos dies abans del límit permès, ja que esta estipulat que els adolescents que compleixen 18 anys abans del dia de Llàgrimes poden embarcar.
La veritat es que hi ha moltes desil·lusions abans de muntar al vaixell, ja que molts no tenen l’edat per dies o mesos i no els deixen muntar, a pesar de que altres tenint 17 anys o menys munten, aunque ara ja no es possible per una llei i normes que han posat des de aquest any. Però jo com a bona vilera que soc, volia embarcar amb 18 anys, així tindria una recompensa al complir-los.
Vos recomane que visiteu les festes de la Vila, però sobretot que no vos perdeu el Desembarc, es un acte molt bonic que mereix la pena veure’l. Jo espere estar damunt la barca pegant xillits i pesant-ho molt be.

Fins a la pròxima.

Moros i Cristians

La tercera entrada es molt important per a mi, ja que vaig a parlar de les festes patronals del meu poble. Aquestes festes son importants i especials per a la majoria de vilers, per sobretot per als que viuen les festes des de dins, com deu mana (posteriorment comentaré mes sobre açò). Massa he tardat en fer aquesta entrada, ja que jo en concitaré una festera nata des de ben petita, per tant son molt importants per ami i estic contant els dies que falten per a que arriben.
Ja es hora de centrar-se en elles, aquestes festes fan honor a la patrona del poble, Santa Marta, es celebren l’ultima setmana de Juliol (del 24 per la nit fins al 31 per la vesprada). Però aquestes festes s’acurten, con la majoria, ja que els dies mes importants i on més festa hi ha son els cinc primers dies, on també recauen els actes més importants. A tot açò,tinc que dir que son festes de Moros i Cristians, no son les de Alcoi (gracies a deu), son molt millor a pesar de lo que molts alcoians diuen i molts altres que comenten sense conèixer les festes vileres. Però bo, no vaig a entrar en un debat absurd, per que cadascú pensa que les seues festes son les millors i au, però tinc que deixar ben clar que aquestes festes no son cap copia de les d’Alcoi (a pesar de que siguin les mes antigues i tot el rollo eixe que solten sempre jajaja) ja que tenen la seua essència personal i especial, com algo que ningunes altres tenen el Desembarc.
Desprès de deixar ben clar que aquestes festes son úniques i no son copia de ningunes (aunque a molts lis pese) vaig a seguir contant-vos coses sobre elles.
Com he dit abans comencen el 24 de Juliol sobre les 8 de la nit amb l’entrada de bandes, on cada companyia passa per el carrer central del poble (el carrer Colon) amb la seua banda de musica i el seu càpita corresponent, l’últim de cada bàndol és el rei amb la seua cort. El dia 25 i 26 son els dies que corresponen als desfiles moros o cristians, depenent de si l’any es par el dia 25 desfilaran les tropes mores i el dia 26 les cristianes, si es impar l’any a l’inrevés. En els dos bàndols hi ha 11 companyies, cadascuna trau un càpita i una d’elles a mes trau el rei, cada any li toca a una companyia diferent. Cap la possibilitat que dins de cada companyia hi hagen penyes.
Son característics els atuents que porten les companyies, ja que cadascuna te uns color i emblemes diferents, que fan diferenciar-se de les altres. Els moros tenen una prenda comuna, els pantalons bombaxos ( un estil als baggy jeans de ara) i els cristians per les casaques.
Els dia 27 es un dia carregat de diferents actes, ja que a mitjana vesprada ocorre el Desembar cristià en la platja del centre del poble, posteriorment ocorre l’ambaixada contrabandista. Els cristians tenen que abandonar el recinte per a deixar par al segon desfile moro, aquest consisteix en anar els capitans de cada companyia amb la seua escolta personal fins al castell governat per el Rei Moro, al final d’aquest desfile va tota la companyia Beduïna ( a diferencia de les altres que nomes va el càpita i escolta). Quan tots arriven al castell es celebra la ambaixada beduïna, on els beduins li mostren el seu suport al Rei Moro. Tots junts corren cap al castell clamant al vent el seu crit peculiar que els caracteritza: “poll po po poll pop o poll”, ja que també son coneguts com a pollosos en la Vila.(És nota que jo soc pollosa?:P jajaja)
Per a finalitzar el dia sobre les 5 del mati, les 11 companyies mores es dirigeixen mitjançant musica festera cap al port del poble per a que els seus valents embarquen als vaixells que estan esperant-los. Sobre les 7 de la matinada desembarquen i al arribar a la vora de la mar comença la guerra entre moros i cristians. Aquest acte tan bonic i des de fa pocs anys d’Interès Turístic Internacional, es El Desembar, del qual dedicaré una entrada i parlaré més detenidament d’ell.
L’últim dia d’actes importants o millor dit de festa,es el 28. Per la vesprada en la platja del centre de la Vila, front al castell (presidit per el Rei Moro) es realitza una altra batalla entre moros i cristians, per aconseguir el castell, el qual finalment recau en mans cristianes. Aquest acte es la Reconquista. Desprès anem tots junts cap a l’església del poble per a donar-li gracies a la patrona per uns bones festes. La nit del 28 es l’ultima nit de les bandes de musica, una part molt important d’aquestes festes.
El dia 29, el dia de Santa Marta, a les 8 de la vesprada es la processo en honor a la patrona, desprès fan un castell amb focs artificials i musica en la platja del centre.
El 30 a mig dia son les paelles, on participen les companyies i una d’elles es la guanyadora. Es fan en un carrer cèntric del poble i tots anem a beure, a passar l’estona i calor molta calor. L’últim dia de festes es el 31, aquest dia esta dedicat per als mes menuts, ja que per la vesprada van un desfile de carrosses.

Aquestos son els dies en els seus actes corresponents, però ahi no acaba la festa. Per els matins els festers nats a pesar de dormir poques hores s’alcen i van a esmorzar a la penya i desprès de passa carrer a visitar a les altres companyies. Tot seguit un dinaret per a recollir forces i si cau una siesta, que mai ve mal. desprès de cada acte tots anem a sopar i desprès seguim la festa en les nostres penyes o anem visitant la dels amics o les quals mes festa tenen. Tots acabem en les companyies que trauen els reis eixe any ja que la banda de musica sen va mes tard.

Doncs aquestes son les festes de la Vila, ho he explicat lo millor que he pogut ja que no volia fer-ho massa llarga, alomillor un altre dia faig una altra entrada sobre aquest tema, però comentant coses mes concretes i deixant de costat els actes formals i tot això. Espere que vos hagen donat bona impressió les meues festes i que les visiteu algun dia.
Per cert, tranquils algun dia els moros guanyarem la guerra i ens farem amb el castell, però és que la historia és la historia.

Fins la proxima, que mes o menys ja sabeu de que anirà.

Platja Del Centre

La meua segona entrada és sobre la platja del centre de La Vila. És la platja més cèntrica i més propera al poble que hi ha, ha mes és la més gran. És troba a cinc minuts del centre del poble, tens que baixar una costera, la qual és una mica pesada a l’hora de muntar-la i tens que tindre cura de no esvarar-te al baixar.
Podríem dir que la platja te una llargària com el centre del poble, sense contar els barris que hi ha al voltant. La platja del centre és d’arena, però en la antiguitat era de pedra. Al seu voltant trobem el port nàutic i al fons el port pesquer, ja que aquest poble es un dels pocs que son pesquers en la comarca.
Per als habitants de la Vila aquesta platja és molt important, ja que vivim molts moments en ella, no nomes anem per a banyar-nos i passar una estona, sinó que te una gran importància per a les festes de la Vila, ja que el Desembarc (De açò ja parlarem en una altra entrada) és fa en aquesta platja. A més, moltes vegades les colles d’amics passen les nit d’estiu en ella o també celebren la nit d San Joan, en la qual cada grup d’amics es col·loca en un lloc concret de la platja i desprès va fent viatges per a visitar a coneguts. En època estiuenca fan diferents activitats per als turistes i residents vora la mar. Com per exemple una biblioteca o diferents jocs aquàtics per als més menuts. Per a la gent adulta oferta classes d’aeròbic aquàtic, yoga, taichi i diferents tipus de danses. Els diferents esports que es practiquen en el poble utilitzen la platja per a fer diferents exercicis.
També solen fer concerts de grups locals en l’arena de la platja, però en èpoques que el clima no acompanya els fan en altres llocs tapats.
Per altra banda, molts vilers acaben la festa dins la mar o en la sorra tirats, ja que la majoria de pubs estan vora la mar. Altres fan la festa en platja, ni es molesten en entrar als diferents llocs que hi ha.
En aquestos moments estan renovant el passeig marítim, fent-lo nou i ampliant-lo. Han fet un camí fàcil d’accedir que porta a les platges dels estudiants. Aquestes platges no son tan visitades per els turistes, sol anar la gent de la Vila que li agrada la tranquil·litat. Estan situades desprès del port nàutic i pesquer, es de pedra i te roques molt prop de la vorera que la gent utilitza per a divertir-se
Aquesta és una descripció de la nostra platja principal, explicant les diferents activitats que es poden realitzar en ella i la importància que te per als vilers.
La pròxima actualització més i espere que millor.

Casetes de colors.

La primera actualització ja ha arribat. Com poca gent coneix el poble, he decidit explicar mes o menys per on es troba. Principalment dir el nom del poble, es crida la Vila Joiosa, però la majoria la coneixen com La Vila. Doncs La Vila Joiosa esta en la província de Alacant, a uns 40 minuts d'ella. Al seu voltant trobem a Benidorm (en direcció a Valencia) i Campello (en direcció a Alacant), damunt d’ell es troba Finestrat, Sella, Orxeta, Relleu... Es un poble costaner i molt prop de la muntanya.
Desprès d'explicar de la millor manera possible la posició en la que es troba el meu poble, ens disposem a endintrar-nos dins d’ell.
Pot ser que vos sone aquesta fotografia, aquesta es de les Casetes de colors de la Vila, res de Casetes colgantes o colgadas, no no ací son de colors i punt.
En la majoria de postals o pagines web o coses que promocionen el poble sempre posen aquestes casetes, per tant he deduït que serà el lloc emblemàtic del poble, així que la primera actualització tenia que ser d’elles .No tinc massa que explicar sobre elles, si no que es troben al casc antic del poble i que estan d’alt del riu que travessa el poble, el qual es crida Amadori. Aquest riu no te les característiques típiques de riu, ja que el pobre mai du aigua i en el cas que ho fesa es un petit filet d’aigua. Tot el voltant del riu està acompanyat per aquestes casetes, cada ascona de un color diferent i amb una altura màxima de tres pisos. A mes en la part antiga de la platja principal les primeres casetes que hi ha a vora platja, tenen més de 60 anys, també segueixen la gama de colors de les sues veïnes.
Sobre el que ami en repercuteix , en una de eixes casetes que donen a la gola del riu, es troba la casa de la joventut, la qual te una biblioteca on anem tots a estudiar en l’època d'exàmens.

Doncs ja m’acomiade, aquesta actualització ha estat un poc sequeta, però com era la primera i no tenia el fil agafat, apart era de presentació de poble i a mes d’aquesta fotografià havia poc que comentar, ja que apart de ser el lloc típic de la Vila no te ninguna activitat en comú ni ninguna anècdota important.
Les pròximes actualitzacions lo mes segur que seran més interessants i divertides que aquesta.
Fins la pròxima.